(1) Efectes sobre les glàndules mamàries: durant la lactància, les glàndules mamàries segreguen llet contínuament sota la influència de la prolactina, emmagatzemant-la dins dels alvèols mamaris. L'oxitocina desencadena la contracció de les cèl·lules mioepitelials que envolten aquests alvèols, facilitant així l'expulsió de la llet de les glàndules lactants.
(2) Efectes sobre l'úter: l'oxitocina exerceix un potent efecte contràctil sobre l'úter; tanmateix, l'úter embarassat és especialment sensible a aquesta acció. Els estrògens milloren la sensibilitat de l'úter a l'oxitocina, mentre que la progesterona té l'efecte contrari.
(3) Efectes sobre la timidesa social i l'autisme: l'oxitocina pot ajudar les persones que se senten marginades socialment a causa de la timidesa a superar els seus sentiments d'inhibició social. No obstant això, l'administració intranasal d'oxitocina no produeix aquest efecte en persones que ja tenen confiança en si mateixes-.
(4) Quan un està d'ànim o experimenta un fort sentiment de pertinença, l'hipotàlem sintetitza oxitocina i la glàndula pituïtària la secreta, donant lloc a l'alleujament de l'estrès. Al mateix temps, el subministrament d'oxigen als teixits del cos augmenta significativament.